Després d'unes setmanes d'innactivitat al bloc, n'he obert un de nou, conservant tota l'essència d'aquest, i amb un nou format i nous recursos i material divers.
Podeu entrar-hi a través de:
Ara que estic en fase de tancar portes, crec que ha arribat el moment de dir-ho, de dir-ho tot, i deixar-me estar de rodes, voltes i metàfores vàries.
Ha arribat el moment de dir-vos que ha estat un temps genial, brutal, increïble, però en que m’heu fet ballar molt el cap, i m’heu fet agafar mal de cap moltes vegades. Suposo que les coses no han estat fàcils per ningú. Però ja està. Ja s’ha acabat. Tanco les dues portes, i llenço la clau. Ara queda només una porta per obrir i espero que sigui la de l’amistat, la confiança, i totes aquestes coses maques, i que siguem capaços de separar el que és amistat i el que no.
Ha estat un any genial, us estimo, i mai us oblidaré. Espero que les coses no canviin mai!
Àdam Bertran. Amb pany i clau.
En dies de reflexió, me n’adono que els bons moments son passatgers i que s’acaben. Que hem de ser nosaltres mateixos els que treballem dia rere dia per crear-ne de nous i poder aixi arribar a viure com vulguem.
Fent repàs dels últims mesos, realment no em puc queixar. He tingut força moments bons i inesperats. Coses imprevisibles totalment que han vingut a mi sense raó de ser, però fent-me pujar l’autoestima i fent-me confiar més en mi mateix.
Noves oportunitats professionals, que m’han ofert allò que desitjava a cada moment, mal de caps, i situacions que m’han permès créixer com a persona. Noves amistats que se m’han acostat per demostrar-me que les persones són molt més complexes del que m’havia pogut arribar a imaginar. Que hi ha persones que l’únic objectiu que tenen en ment és gaudir al teu costat. Persones que se m’han acostat com amigues, però ha resultat haver-ho quelcom més enllà. Aquest grup ha estat especialment important darrerament, i el més important és que malgrat tot hem aconseguit conservar la magnífica amistat. Persones que se m’han acostat per a fer-me patir, però que m’han ensenyat que no cal rallar-se per coses innecesàries. I persones que si han vingut a mi és només per a fer-me mal i danyar-me voluntàriament. També els vull donar les gràcies a ells/es perque m’han fet créixer com a persona i per a demostrar-me que sóc capaç de trobar arguments per als meus raonaments, i que per tant, tinc alguna mena de criteri, discutible totalment, però almenys en tinc.
Però la meva vida no ha començat aquest últim any. Ara ja en tinc vint-i-dos, i vaig acumulant vivències i situacions que m’han fet el que sóc, i ho accepto amb totes les consequències. Sé que tinc coses dolentes, però també en tinc moltes de bones, i a qui li agradi bé, i a qui no, pitjor per a ell/a. No serà feina meva convèncer a ningú que puc arribar a ser una bona companyia, igual que ningú no serà responsable de fer-me millor persona. Simplement si algú s’allunya del meu costat em sabrà greu, i em doldrà, però m’estarà demostrant que realment no li interessa el que jo sóc.
La vida són quatre dies, i aïllar-me del món m’ha fet prendre moltes decisions. Aviam si quan torni ho compleixo, em serà difícil. Tot i així, tinc les coses clares com mai, i en gran part, us he de donar les gràcies a vosaltres, que anònimament o no tan anòninament llegiu i seguiu aquest bloc.
Una abraçada.
Àdam Bertran. Moments de reflexió.
http://adambertran.blogspot.com (Entrada programada el divendres 07 d’agost de 2009)
Tot sovint ens omplim la boca d'independència, però realment sabem què és? Per a qui és?
La independència és aquesta cosa que des de fa gairabé 300 anys els catalans estem esperant. Pot semblar molt de temps, però no oblidem que no fa pas més de cinc generacions, els nostres avantpassats eren independents.
Aquests avantpassats que van veure robada la seva llibertat, tots ells eren catalans, d'ideologies diferents possiblement, però catalans.
Des de llavors són tots aquests catalans els que han anat traspassant de generació en generació l'espurna de la llibertat, i sempre s'han anat fent accions per tal d'intentar arribar-hi.
Però que no ens adonem que la independència és una realitat que assolirem tots els catalans en bloc? Mai tindrem una independència d'esquerres o de dretes, la independència serà de tots els catalans! Ha de ser tota la societat que s'uneixi, i deixi l'estèril debat d'esquerra-dreta que ara no ens aportarà res, bàsicament perque continuarem depenent dels partits espanyols, s'anomenin dreta, esquerra, centre,... Sempre dependrem d'una ideologia que més que centrar-se en el progrés d'Espanya, es centren en l'anti-catalanisme, en anar en contra de tots els catalans (independentment siguin d'esquerres o dretes,...).
És per això que la nostra lluita no s'ha d'enfocar en anar en contra d'Espanya, sinó a favor dels interessos de Catalunya. Entrar al tauler de joc amb les mateixes condicions de joc, i estant-ne convençuts que tenim la raó i que estem al mateix nivell que ells.
Hem d'autoconscienciar-nos que la independència la volem per a tots els catalans, i que per tant, els necessitem a tots ells per a poder aconseguir que sigui una independència per a tots, convençuda i merescuda, sense imposicions ni obligacions.
Hem d'aconseguir que el gruix social català demani ser un estat independent. Necessitem la unitat entre totes les forçes socials que pressionin als diferents parlamentaris per tal que tots s'uneixin per a defensar els interessos de Catalunya: la independència.
Així doncs, ara toca que deixem l'eix esquerra-dreta i ens centrem tots en aconseguir la independència. Després tocarà tornar al debat social, d'infraestructures, sanitari, educatiu,... Com pretenem fer polítiques a favor de Catalunya si estem enmarcats en un estat (Regne d'Espanya) que independentment del color polític que governi en temes que ens afectin a nosaltres sempre ens aniran en contra? Ens hem d'alliberar d'aquest pes que duem a sobre i que no ens beneficia en cap aspecte, pes des de la llibertat, poder fer polítiques realment vàlides per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense por ni justificacions a ningú.
Àdam Bertran. Retornant als articles polítics, te'l dedico.
Escrits
Tots els comentaris
